Dissabte, 14 de desembre de 2013
Entrenament de sèries, circuits i Caco amb diferents itineraris i grups cap al Puig Madrona.
Dissabte, 14 de desembre a les 09:45
Sant Cugat del Vallès, Avinguda de la Via Augusta cantonada amb Alfons Aragó.
Just carrer de darrera del CAR (Centre d'Alt Rendiment) de Sant Cugat
Mapa aeri
Com s'hi va (Google Maps)
Entrenament de sèries i circuits al Parc, dirigits per l'entrenador Ricard Vila.
Caco en grup a diferents ritmes i guiats per Alfons Guirao, Bernat Gil, Alicia Bofarull i Àlex.
Pujada al Puig Madrona (cim de 341m ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès).
Durada: 2h - 2h30'
Estiraments finals.
Obert a tots els nivells de condició física, amb autosuficiència, mínim de 18 anys i amb possessió de l'assegurança (FEEC) 2013
Material personal de trailrunning (calçat, roba, roba d'abric), aigua i sals minerals per a tot l'entrenament.
Inscripció gratuïta i oberta a tothom. Cal que confirmis la teva assistència enviant un correu a ricard@ricardvila.es. Si una vegada feta la inscripció no pots venir, es prega avisar.
Situada a la falda del Puig Madrona, és la masia més important de tot el terme de Valldoreix.
Can Monmany no és tan sols un edifici sinó que al llarg de la història l'heretat o propietat Montmany ha estat un conjunt de finques i edificis amb diferents topònims. Les dades més antigues que tenim del mas daten del s. xvi, amb el nom de Mas Brunet. L'any 1640 s'instal·là Francesc Monmany, procedent de Sant Boi de Llobregat, canviant així el topònim del mas. L'antiga masia, tot i ser la més gran del terme, no tenia l'esplendor de l'actual edifici i estava formada per un mas, una capella i una masoveria. El conjunt de la propietat comprenia tres masos, Can Monmany, Mas Roig i Can Canyelles. Aquest darrer mas estava molt a prop de l'actual edifici i va ser enderrocat al s.xviii. Fins al 1867 can Monmany va ser parròquia de Santa Eulàlia del Papiol.
L'actual fesomia de l'edifici data dels primers anys de la dècada dels anys 80 del s. XIX, quan el seu propietari, Francesc Oliver‐Monmany i Reventós decidí transformar l'antic mas en un edifici senyorial. Amb la reforma es creà un conjunt d'edificis en forma de colònia agrícola. La façana principal de l'edifici dóna al sud, mentre que a la cara nord es construí una torre amb un gran rellotge per tal de controlar les hores de feina dels treballadors. L'explotació agrícola de la finca ha anat lligada fonamentalment a la producció de vi i a l'aprofitament dels pins, tant en la recol·lecció de pinyons com de les escorces, que es feien servir en els tints dels teixits a Barcelona.
Alguns dels productes agrícoles produïts a la masia es venien a la botiga familiar del carrer Pelai de Barcelona. L'any 1850 es coneixia per els seus vins, xampanys , i olis de gran qualitat que s'exportaven a França, guanyant premis a les primeres exposicions universals. Al s. xviii havien arribat a treballar 46 parcers i 18 mossos. Molts dels topònims de l'actual Valldoreix i dels seus barris estan relacionats amb aquest mas o amb la seva explotació, així trobem barris com Monmany, Regadiu, les Bobines o Mas Roig, o carrers i places com Joan Gassó, Monmany, Oliveras, Mariscota, etc...
Durant la Guerra Civil, la masia, de la mateixa maner que altres cases de Valldoreix, patí la confiscació de mobles i béns per part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat i durant algun temps va ser hospital de campanya. A l'actualitat conviuen l'onzena, dotzena i tretzena generació d'una família que ha viscut ininterrompudament a can Monmany des del 1640.
Font: Cortés, J (2012). "Can Monmany de Valldoreix". TOT Sant Cugat (gener 2012).
A pocs metres del cim del Puigmadrona i d'un antic poblat iber, a la falda de migdia i sobre la carena s'aixeca l'església de Santa Eulàlia de Madrona, avui sota l'advocació de La Salut.
Originàriament l'advocació era la de Santa Eulàlia de Madrona. L'emplaçament està sobre la carena, en el punt de partió d'aigües dels termes dels castells del Papiol i Canals. La parròquia està documentada des del 1043 i l'església des del 1060, tot i que les seves parets i l'advocació ens indiquen una cronologia més antiga. Era el centre parroquial dels pobles de Papiol i d'una part del terme de Canals. El temple es transformà a finals del s. IX amb un nou cos amb absis decorat amb bandes llombardes i dos absidiols, així com el cobriment en volta de tota la nau. L'actual fesomia de l'edifici data de 1972 quan s'enderrocà la casa dels ermitans i s'isolà l'església. Al voltant del castell del Papiol es va crear un nucli de poblament concentrat. El 1315, es va construir una església al nucli de població prop del castell, amb el nom de Santa Eulàlia del Papiol. L'antiga església de Madrona rebrà a partir d'aquest moment el nom de Sant Pere de Madrona.
Els terratrèmols del s. XVI i XVII afectaren l'estructura i la volta de l'església que, el 1656 amenaçava ruïna. El 1717 el bisbe de Barcelona, Diego de Astorga donà una talla de la imatge de la Mare de Déu de la Salut i canvià l'advocació de l'església. Des d'aquest mateix any s'inicia la romeria de La Salut, demanant a la Verge protecció i remei contra les malalties i dolors dels papiolencs i canalencs. Entre aquets romers estaven les famílies de les masies de Can Monmany, Can Barba, Can Casanovas i el Molí de Can Calopa, del terme de Canals. Les famílies d'aquestes cases eren de Canals civilment i de la parròquia de Santa Eulàlia d'El Papiol religiosament.
Durant la Guerra Civil, l'ermita es convertí en un corral. Els senyors Campi, Miralles i Mercader de Valldoreix prometeren l'any 1938 que si sortien amb vida de la guerra promourien pujar-hi cada any. D'aquesta manera sorgí l'aplec de la Salut de Valldoreix per la festivitat del Pilar. Des del 1939 Valldoreix celebra el seu aplec de La Salut. Durant els anys 60 l'aplec experimentà un impuls de la mà de l'Associació de Propietaris i Veïns i els darrers anys la festa s'ha populatitzat amb una gran diversitat d'activitats organitzades per les diferents entitats valldoreixenques.
Font: "Can Monmany de Valldoreix". Valldoreix-EM, Llocs d'interès.
